CALLAR
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
Quan treballa s'ho pren tan a la valenta que no diu «bèstia, què fas»
→no dir ni ase ni bèstia, no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
Quan treballa s'ho pren tan a la valenta que no diu «bèstia, què fas»
→no dir ni ase ni bèstia, no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»
no dir «bèstia, què fas» SV, no parlar quan caldria parlar (A-M)
En cap moment del dia no va dir «bèstia, què fas», com si estigués enfadat / Vam estar de costat molta estona, però va marxar sense dir «bèstia, què fas aquí»; com si mai no ens haguéssim conegut (*, R-M)
→no dir ni ase ni bèstia, no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»