mal cor SN, dolenteria / acte propi d'una persona dolenta, mala intenció / esperit insensible a l'amor o a la pietat (R-M, *, A-M)
Ha tingut el mal cor de deixar-los patir de gana (R-M)
→mala ànima, mala bava, mala llet, mala jeia, mala hòstia, mala fe, mala idea
de mal cor SP, contra la voluntat (R-M)
Ja hi va de mal cor, només li cal que tu encara el desanimis! / Va fer el treball de mal cor (R-M, *)
donar-se mal cor SV, afligir-se, tenir ànsia / anguniar-se (DIEC1, A-M)
No et donis mal cor pensant que li ha succeït quelcom de greu. Segurament és un simple retard / E axí, muller, no us donets mal cor, que tots los fets del Messias tots són vera alegria de cor (R-M, A-M)
→fer-se mala sang, buscar-se un mal jeure
▷donar-se mal de cor (v.f.), estar en capella (p.ext.), estar no sé com (p.ext.), anar-li la processó per dins (a algú) (p.ext.), estar en mal cor (p.ext.)
ésser un mal cor (algú) SV, de sentiments cruels (R-M)
Era un mal cor; no li feia llàstima ningú / En Joaquim és un mal cor: no em pensava que fos tan cruel (R-M, *)
estar en mal cor SV, estar afligit, anguniós (A-M)
Per ara no sé què dir, emperò perque no stigau en mal cor de cosa ninguna, faré aquesta [letra] (A-M)
→tenir una pena al cor, rosegar-li el cor (a algú)
▷donar-se mal cor (p.ext.), fer-se mala sang (p.ext.), estar en capella (p.ext.), estar no sé com (p.ext.), tenir una gleva en es cor (p.ext.)
tenir mal cor SV, (tenir un) esperit insensible a l'amor o a la pietat (A-M)
No em pensava que tingués tan mal cor; li va estafar la meitat del sou (També s'usa amb els quantificadors molt, tan, etc. en posició postverbal)
→tenir males entranyes, ésser un mal cor (algú), no tenir cor
▷tenir bon cor (ant.), ésser de pasta d'agnus (ant.), ésser tot cor (ant.), no tenir fel amarga (ant.)