REPLICAIRE
■ llengua llarga SN, dit per a referir-se a algú que sempre replica
És un llengua llarga: sempre ha de dir l'última paraula en tot / Llengua llarga, més que llengua llarga!
→llarg de llengua, tenir la llengua llarga, tenir molta llengua
■ llengua llarga SN, dit per a referir-se a algú que sempre replica
És un llengua llarga: sempre ha de dir l'última paraula en tot / Llengua llarga, més que llengua llarga!
→llarg de llengua, tenir la llengua llarga, tenir molta llengua
tenir la llengua llarga SV, parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. (A-M, EC)
Té la llengua llarga, sempre diu més del que fa
→tenir molta llengua, llarg de llengua, llengua llarga
▷tenir les dents llargues (p.ext.), tenir llengua (a algú) (p.ext.), ésser un sedasser (p.ext.), la gaseta del barri (p.ext.), esclovellar sa magrana (p.ext.), escalfar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)
tenir la llengua llarga SV, parlar indiscretament (R-M)
És molt poc discret, el teu company; té la llengua llarga i ofèn contínuament / Molta gent se sent ofesa per ell perquè té la llengua molt llarga i diu coses, certes o no, que caldria reservar (També s'usa amb el quantificador molt en posició preadjectival) (R-M)