fer gràcia SV, ésser una cosa curiosa i simpàtica, atractiva / causar satisfacció, ésser plaent, de mirar algú o alguna cosa per la seva ufana, bellesa, etc. (A-M, *)
Aquesta criatura, de la manera que l'han guarnida, fa gràcia, és realment bonica (També s'usa amb el quantificador molt en posició prenominal)
fer gràcia SV, causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc. (EC)
Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui / Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari (S'usa en contextos irònics. També s'usa amb el quantificador molt en posició prenominal) (EC)
fer gràcia (a algú) SV, algú o alguna cosa, plaure, esp. per la seva gràcia o gràcies / atreure algú, abellir-li, algú o alguna cosa (DIEC1, EC)
Sobretot em va fer gràcia l'agilitat amb què es movia / Aquest home em fa molt poca gràcia / Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia (També s'usa amb els quantificadors molt, poc, etc. en posició prenominal) (EC)