falsejar la cara (a algú) SV, fer com aquell qui no veu o no coneix algú (EC)
Ens vam creuar pel carrer i em va falsejar la cara, i això que havíem estat veïns durant més de deu anys / Quan el va veure venir, no li falsà gens la cara, sinó que l'esperà de bon grat (També s'usa amb el verb falsar)
falsejar la cara (a algú) SV, no mirar algú a la cara / no mirar-lo de cara, esquivar-ne la vista (EC, A-M)
Quan l'estava renyant, em va falsejar la cara: ni em mirava / Sabia que li deia una mentida perquè li falsava la cara / E lo rey, com lo veu axí venir enuers ell, no li falsà gens la cara, ans l'esperà de molt bon grat (També s'usa amb el verb falsar) (*, *, A-M)