estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt SV, arribar al màxim; estar cansat de suportar / estar granment cansat, fastiguejat (R-M, DIEC1)
Jo no suporto més les seves impertinències. N'estic fins al capdamunt. Me'n vaig / N'he quedat fins al capdamunt d'aquest règim tan estricte! (També s'usa amb el verb quedar) (R-M, *)
→estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a la punta dels cabells, estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al coll, estar cansat de dur avarques, tenir els nassos plens de, tenir els collons plens de, tenir el bot ple de, tenir el pap ple de, estar confitat de, tenir (algú o alguna cosa) entre cella i cella
▷dur molt de ventre (d'algú) (p.ext.), estar que bufa (p.ext.)
estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt SV, arribar al màxim; estar cansat de suportar / estar granment cansat, fastiguejat (R-M, DIEC1)
Ha hagut d'aguantar tantes impertinències de tothom que ja n'està fins al capdamunt / N'estic fins al capdamunt, de tu! / N'he quedat fins al capdamunt, de tant soroll! (També s'usa amb el verb quedar) (R-M, EC, *)
→estar (d'algú o d'alguna cosa) fins a la punta dels cabells, estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al coll, estar cansat de dur avarques, tenir els nassos plens de, tenir els collons plens de, tenir el bot ple de, tenir el pap ple de, estar confitat de, fins aquí hem arribat, tenir les butxaques plenes (d'algú o d'alguna cosa), cansat de dur el jou
▷dur molt de ventre (d'algú) (p.ext.), estar que bufa (p.ext.), una i oli (p.ext.)