endossar el mort (a algú) SV, atribuir la culpa d'alguna cosa a algú (EC)
Havia estat jo qui havia trencat la figureta de porcellana, a la botiga, i vaig endossar el mort a un noi que tenia al costat
→carregar el mort (a algú), donar les encarregades (a algú), carregar les culpes (a algú), carregar les cabres (a algú), donar la culpa (a algú)
endossar el mort (a algú) SV, fer fer a algú una gestió, una feina, que tothom eludeix (EC)
Li ha endossat el mort a la Júlia i ha estat la manera de desempallegar-se'n / Si compres a les rebaixes mira que no t'endossin un mort amb l'excusa que és barat i després no sàpigues què fer-ne (També s'usa amb la forma endossar un mort (a algú)) (*, R-M)
→carregar el mort (a algú), carregar el gegant (a algú), llevar-se ses busques de davant
endossar el mort (a algú) SV, fer fer a algú una gestió, una feina, que tothom eludeix (EC)
Va endossar al nou venedor aquella casa que ningú no havia aconseguit vendre fins aleshores (També s'usa amb la forma endossar un mort (a algú))
endossar el mort (a algú) SV, atribuir la responsabilitat d'alguna cosa a algú (EC)
És una persona poc responsable, sempre endossa el mort al primer que veu
→carregar el mort (a algú), carregar els neulers (a algú), donar la culpa (a algú)