carregar el mort (a algú) SV, haver d’endurar culpes no del tot pròpies / carregar la responsabilitat o els inconvenients d’una cosa a algú (IEC, A-M)

No saben qui ha trencat els vidres; han carregat el mort al noi del sabater (R-M)

→ endossar el mort (a algú), carregar els neulers (a algú), carregar les cabres (a algú), fer-li un capçal (a algú), posar-li un capçal (a algú), penjar la llufa (d’alguna cosa, a algú), donar les encarregades (a algú)

▷ pagar els plats trencats (inv.), abrigar-se amb capa d’altri (p.ext.)

carregar les culpes (a algú) SV, inculpar / fer assumir el pes d’una culpa a algú (Fr, *)

Ha carregat les culpes al company de taula / No li carreguis més les culpes / Sempre es carrega les culpes el germà petit (*, EC, *)

→ carregar les cabres (a algú), carregar els neulers (a algú)

▷ carregar-se-la (inv.)

donar les encarregades (a algú) SV, atribuir a algú la culpa d’una cosa (IEC)

Moltes vegades es donen les encarregades de qualsevol fet a persones que no hi tenen cap relació (R-M)

→ carregar el mort (a algú), endossar el mort (a algú), carregar les cabres (a algú)

▷ dur-se’n les encarregades (inv.)

endossar el mort (a algú) SV, atribuir la culpa d’alguna cosa a algú (EC)

Havia estat jo qui havia trencat la figureta de porcellana, a la botiga, i vaig endossar el mort a un noi que tenia al costat

→ carregar el mort (a algú), donar les encarregades (a algú), carregar les culpes (a algú), carregar les cabres (a algú)

penjar un miracle (a algú) SV, imputar a algú un fet delictiu o reprensible (A-M)

Ja han tornat a penjar un miracle a la Pepita, pobre dona! / Ara veig que és ell el qui el va matar. —També fa estona que jo li he penjat aquest miracle (També s’usa amb els determinants aquest, el, etc. en comptes d’un) (*, A-M)

→ posar-li (alguna cosa) al damunt (a algú), fer-li un capçal (a algú)

▷ penjar la llufa (d’alguna cosa, a algú) (p.ext.), assenyalar amb el dit (p.ext.)