deixar viure (algú) SV, deixar de molestar algú
Ara que el nen ha crescut ja deixa viure / Deixi'l viure, home, que sempre li mana coses! (S'usa generalment en contextos negatius i amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no viure ni deixar viure (ant.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
deixar viure (algú) SV, deixar de molestar algú
No deixava viure el seu gendre, només feia que burxar-lo / Ves-te'n i deixa'm viure, que ja n'estic fart, de tu (S'usa generalment en contextos negatius i amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no viure ni deixar viure (ant.), treure un pes de sobre (a algú) (p.ext.)
deixar viure (algú) SV, deixar algú reposar d'un treball fatigós, gaudir d'una treva o d'un alleujament enmig d'un treball, fatic, pena, etc., per retrobar el repòs, la pau, la calma
La feina no deixava viure la Maria / Deixa'l viure que ja és grandet (S'usa generalment en contextos negatius i en oracions amb el verb en mode imperatiu)
→deixar respirar (algú), deixar (algú) en pau, deixar estar (algú)
▷no deixar parar (algú) un instant (ant.), no viure ni deixar viure (ant.), això no és viure (ant.)
no deixar viure (algú) SV, molestar molt, impedir de viure tranquils (A-M)
Aquest neguit no em deixa viure
→no deixar alenar (algú), donar destret (a algú)
■ no viure ni deixar viure SCoord, es diu d'algú que és molt inquiet i que transmet el seu neguit als altres
En Pere no viu ni deixa viure: sempre està clavant la tabarra a tothom / Com que no troba feina, està angoixat i ni viu ni deixa viure
▷deixar viure (algú) (ant.), no fer ni deixar fer (p.ext.), no viure (p.ext.), això no és viure (p.ext.)