anar a l'encalç (d'algú) SV, esforçar-se per atrapar algú, fig. per aconseguir-lo / anar-li darrere, fent el mateix camí i procurant agafar-lo (DIEC1, A-M)
Sempre va a l'encalç d'algú, com si no pogués fer res mai sol
→anar a la caça de, seguir els passos (d'algú), en cerca de, venir-li damunt (a algú)
anar a l'encalç (d'algú) SV, esforçar-se per atrapar algú, fig. per aconseguir-lo / anar-li darrere, fent el mateix camí i procurant agafar-lo (DIEC1, A-M)
Va a l'encalç de la fortuna / La policia va anar a l'encalç dels lladres fins a la frontera, allà els va atrapar (EC, *)
→anar a la caça de, seguir els passos (d'algú), en cerca de, venir-li damunt (a algú), seguir (algú) ficant un bordó
▷anar-li al darrere (a algú) (p.ext.), anar-li a retaló (a algú) (p.ext.), cridar (algú) mort o viu (p.ext.)