amb un peu enlaire SP, disposat a marxar (R-M)
En Lluís sempre està amb un peu enlaire; li agrada molt córrer món / Sempre el trobaràs amb una cama enlaire; viatja molt i està pocs dies a casa seva (També s'usa amb els verbs estar, trobar, etc. i amb la forma amb una cama enlaire) (R-M)
→a punt de marxa, tenir un peu a l'estrep
▷tindre la roba en lo Grau (p.ext.), fer les maletes (p.ext.), arranjar el sarró (p.ext.), preparar l'alforja (p.ext.)
amb un peu enlaire SP, amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d'allò que es pugui esdevenir / sobresaltar-se, neguitejar-se (*, R-M)
Quan va en moto és molt atrevit i els de casa seva sempre estan amb un peu enlaire; no s'assosseguen fins que torna (S'usa normalment amb els verbs anar, estar, restar, viure, etc.) (R-M)
→amb l'ai al cor
■ deixar (algú) amb un peu enlaire SV, deixar molt sorprès algú
La sorpresa va deixar la seva mare amb un peu enlaire
→deixar (algú) d'una peça, deixar (algú) amb la boca oberta, deixar (algú) amb un pam de boca oberta, deixar (algú) amb un pam de nas, deixar (algú) com qui veu visions
▷quedar amb un peu enlaire (inv.)
quedar amb un peu enlaire SV, sorprendre's molt (R-M)
Quan ens ha dit què havia succeït, ens hem quedat amb un peu enlaire; mai no hauríem imaginat una cosa semblant (També s'usa amb els verbs estar, restar, etc.) (R-M)
→quedar amb un pam de nas, quedar amb un pam de boca oberta, restar amb la boca oberta, quedar de pedra, romandre escaldat com es gat d'en Pelacanyes
▷deixar (algú) amb un peu enlaire (inv.)