a coll SP, sobre la regió veïna del coll, espatlles i part de l'esquena (DIEC1)
És una pobra dona amb un marrec a coll i dos més que li agafen les faldilles / El pare tenia a coll el seu fill petit / S'ha carregat el feix de llenya a coll / Tot coiler qui porta a coil neguna mercaderia (R-M, R-M, EC, A-M)
→a collibè, a cavall de, a la xirinxina
▷a braç (p.ext.), a plec de braç (p.ext.), a l'esquena (p.ext.)
a coll (d'algú) SP, a càrrec d'algú / expressió emprada per a denotar la responsabilitat d'algú respecte a algú altre o respecte a alguna tasca o funció (R-M, *)
Tota la vida ha anat a coll d'un o altre; no ha treballat mai / No es pot viure a coll dels altres (R-M)
→a càrrec (d'algú), a despesa (d'algú), a cavall de, sobre les espatlles (d'algú), a expenses (d'algú)
caminar aigua a coll SV, caminar amb l'aigua arribant fins al coll (DIEC1)
La inundació ens va fer caminar aigua a coll
carregar-se les cames a coll SV, posar-se a caminar / anar caminant / haver de posar-se a caminar perquè no queda altre remei (Fr, R-M, *)
Se li ha escapat el darrer autobús i no li queda altre remei que carregar-se les cames a coll cap a casa seva (R-M)
→amb el cavall de sant Francesc, a peu, en marxa
▷carregar-se les cames al coll (v.f.)
•posar-se ses cames dalt des coll (Mall., Men.)
[Val. (A-M)]
portar (alguna cosa) a coll SV, aguantar tot el pes d'una feina o responsabilitat (R-M)
Porta el pes de tota la família a coll / Està molt envellit; és que tota la vida ha portat a coll moltes preocupacions / Ha hagut de treballar molt per portar a coll tota la família (*, R-M, R-M)