vés a saber O, expressió de dubte (R-M)
Diuen que ha trobat feina, vés a saber, la gent diu tantes coses! / Si té tants diners de cop, potser és que ha rebut una herència o li ha tocat la loteria, aneu a saber! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu)
→ qui sap, Déu ajut quan
vés dient O, expressió que dóna entenent que hom no pensa fer cas d’allò que l’altre diu (EC)
Vés dient que jo faré el que vulgui (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu)
→ ja pots anar dient
▷ si tens maldecaps, compra’t un orgue (p.ext.); digues el que vulguis (p.ext.); que s’operi (p.ext.); dues pedres (p.ext.)
■ ves què et sembla O, expressió usada per a manifestar una lamentació
Ara la meva tia i el meu avi estan malalts, ves què et sembla
▷ ja et dic jo que (p.ext.)
ves per on O, expressió de sorpresa i desaprovació (R-M)
Ara assegura que ell no ens va fer aquest encàrrec, ves per on! No deu tenir memòria o no li convé tenir-ne (R-M)
→ mira qui parla
▷ aquesta sí que és bona (p.ext.)
« Pàgina 4 de 4