■ vés-te’n a parir panteres O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
Mira, vés-te’n a parir panteres i a mi no m’atabalis més / No vull saber res més d’ell, a parir panteres! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a fer piles, vés-te’n a la merda, vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n a fregar, vés-te’n a cagar
vés-te’n a passeig O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
No vull saber res més de tu, vés-te’n a passeig / Vés a passeig i quan t’hagis calmat, tornes (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb)
→ vés-te’n a la porra, vés-te’n al diable, vés-te’n al botavant, engegar (algú o alguna cosa) a passeig, vés-te’n a la quinta forca, fes-te frare, vés-te’n a escampar la boira
vés-te’n a rodar O, expressió usada per a despatxar violentament. Desfer-se d’algú
No suporto que m’empipis més. Vés-te’n a rodar! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)
→ vés-te’n a fer punyetes, vés-te’n al diable, engegar (algú o alguna cosa) a la merda, vés-te’n a fregir espàrrecs, vés-te’n al botavant, que una puta et bufi el cul, vés-te’n a escampar la boira
■ vés-te’n al botavant O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera
Si d’aquesta manera no t’agrada, vés-te’n al botavant (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a passeig, vés-te’n a dida, vés-te’n a rodar, vés-te’n a escampar la boira
vés a saber O, expressió de dubte (R-M)
Vés a saber qui vindrà avui / Han marxat massa tard; ara, aneu a saber a quina hora tornaran! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu) (*, R-M)
→ qui sap, Déu ajut quan, Déu sap, no se sap mai
■ vés-te’n a cagar O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Vés-te’n a cagar i no m’atabalis més amb preguntes sense sentit / Estic farta de sentir-vos a fer soroll, aneu a cagar! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics. Es pot ometre el verb principal)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a la merda, vés-te’n a parir panteres, vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a prendre pel sac
■ vés-te’n a dida O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Deixa de perseguir-me i vés-te’n a dida (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fregar, vés-te’n a la porra, vés-te’n al botavant
vés-te’n a fer punyetes O, emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera (EC)
Estic molt enfadat amb tu, vés-te’n a fer punyetes / A fer punyetes, ja m’espavilaré sol! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a rodar, vés-te’n a la quinta forca, vés al cony de ta mare, vés-te’n a parir panteres, engegar (algú o alguna cosa) a fer punyetes, enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes
■ vés-te’n a fregir espàrrecs O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Mira, ara no vinguis a molestar-me; vés-te’n a fregir espàrrecs / Vés a fregir espàrrecs i no vinguis més! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a fregir raves, vés-te’n a fregar, vés-te’n a rodar, vés-te’n a prendre pel sac
■ vés-te’n a fregir raves O, locució emprada per a engegar algú de mala manera
Has tornat a trucar? Vés-te’n a fregir raves (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n al diable, vés-te’n a fregar, vés-te’n a fer piles, vés-te’n a fregir espàrrecs, engegar (algú) a fregir raves, vés-te’n a prendre pel cul