d’una mica més SP, expressió amb què hom indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc (EC)
Li ha fallat un travesser de l’escala i d’una mica més cau / D’una mica més i m’atropella un auto (R-M, EC)
→ una mica més i, de poc, tantost que
■ una mica més i SQ, expressió amb què hom indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc
Una mica més i se n’hauria anat, cansat d’esperar-se / S’ha entrebancat, una mica més i cau (S’usa seguida d’un verb en mode indicatiu o condicional)
→ d’una mica més, tantost que, de poc
▷ a la mínima (p.ext.), a la mínima de canto (p.ext.)
■ una mica SQ, en certa quantitat o intensitat
Està una mica trist
→ un poc, un xic
una mica de SQ, una petita quantitat de
De fet, tenia una mica de por / Una mica de pa / Volia una mica d’aigua (També s’usa amb les formes una miqueta de i una mica massa de) (EC, EC, *)
→ un poc de, una gota de, una engruna de, un xic de, un bri de, una ombra de, un raig de, una puça de
▷ un punt de (p.ext.)