FATIGAR-SE
treure la moca SV, fatigar-se en alt grau (IEC)
Va arribar a casa que treia la moca, de tan cansat que estava
→ suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca
treure la moca SV, fatigar-se en alt grau (IEC)
Va arribar a casa que treia la moca, de tan cansat que estava
→ suar la cansalada, treure el fetge per la boca, treure la freixura per la boca
treure un pam de llengua SV, expressió emprada per a ponderar la fatiga (EC)
Estava tan cansat que treia un pam de llengua
→ anar amb un pam de llengua fora, no poder dir pruna, estar fet caldo (algú)
treure’s els ulls SV, mirar alguna cosa amb gran fixesa i atenció (A-M)
Va treure’s els ulls mirant de trobar l’agulla que li havia caigut a terra
▷ clavar els ulls en (p.ext.), clavar els ulls damunt (p.ext.), beure’s (algú o alguna cosa) amb els ulls (p.ext.), cremar-se les celles (p.ext.)
■ treure diners de sota les pedres SV, aconseguir diners amb una gran facilitat
No sé com s’ho fa, però treu diners de sota les pedres; quan no troba una feina, li toquen diners a la rifa
▷ treure faves d’olla (p.ext.)
treure el suc (d’alguna cosa) SV, explotar alguna cosa / treure’n algun guany, algun profit (R-M, *)
Cal saber treure el suc de tot, així sempre surten bé les coses (També s’usa amb el quantificador tot en posició postverbal i amb la forma treure-li el suc (a alguna cosa))
→ treure estella (d’alguna cosa), treure partit (d’alguna cosa), munyir la vaca
▷ treure suc (d’alguna cosa) (v.f.), treure-li el suc (a algú) (p.ext.), traure suc de les pedres (p.ext.)
saber treure sang d’un cos mort SV, ésser molt hàbil (Fr)
En Pere és un geni, fins i tot sabria treure sang d’un cos mort
→ ésser un peix que es porta l’oli
▷ no saber què es pesca (ant.), ficar-se per un cós d’agulla (p.ext.)
treure el sant Cristo gros SV, emprar l’argument irrebatible / obrar amb la màxima energia (R-M, A-M)
Ningú no volia cedir, fins que va treure el sant Cristo gros i va imposar-se per la força de les seves raons (També s’usa amb la forma treure el santcristo gros) (R-M)
→ fer baixar la tapa
▷ abocar el carro (p.ext.)
no saber-se treure les paraules de la boca SV, eloqüent (ant.) / parlar d’una manera no eloqüent (Fr, *)
No l’acabo d’entendre, perquè no se sap treure les paraules de la boca / Com que no se sabia treure les paraules de la boca, el discurs va ser pèssim
▷ gastar facúndia (ant.), saber manejar la llengua (ant.), tenir facilitat de paraula (ant.), tenir la paraula abundant (ant.), de poques paraules (p.ext.), haver perdut la llengua (p.ext.), lligar-se-li la llengua (a algú) (p.ext.)
■ no saber-se treure la feina de sobre SV, no saber espavilar-se a l’hora de treballar de manera que la feina no quedi endarrerida
És una persona que no és bona per a treballar, no se sap treure la feina de sobre
→ no saber fer una «o» amb un cul de got, no saber on s’ha de fermar l’ase, no saber-se treure la pasta dels dits
no saber-se treure la pasta dels dits SV, no saber fer res (A-M)
És tan talòs que no sabria treure’s la pasta dels dits
→ no saber fer una «o» amb un cul de got, no saber on s’ha de fermar l’ase, no saber-se treure la feina de sobre, no saber-se mocar
[Borges Blanques (A-M)]