ésser el cul d’en Jaumet SV, ésser persona molt bellugadissa / no estar mai quiet / es diu d’un infant o d’altra persona molt bellugadissa, que no està quieta mai (R-M, IEC, A-M)
Noi, estigues quiet d’una vegada! Ets el cul d’en Jaumet / Com que és molt nerviós, sembla el cul d’en Jaumet (També s’usa amb el verb semblar) (R-M, *)
→ tenir es cul amb puntes, tenir el cul rodó, no tenir cul per a seure, cul de mal assiento, ésser un tràfec (algú), no poder parar, semblar que el cul no li cap damunt la cadira
▷ Del refrany: «El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret» (A-M), ésser el cul del Jaumet (v.f.), tenir puces (p.ext.), picar-li el cul (a algú) (p.ext.)
no tenir cul per a seure SV, no parar un moment assegut / no seure mai, estar sempre en moviment (R-M, A-M)
Trasteja d’un cap de dia a l’altre; no té cul per a seure, aquesta bona dona / Aquesta nena no té cul: no és capaç d’estar-se quieta cinc minuts seguits (També s’usa amb la forma no tenir cul) (R-M, *)
→ ésser el cul d’en Jaumet, cul de mal assiento, haver mamat llet de cabra, tenir es cul amb puntes, no poder parar, tenir el cul rodó, semblar que el cul no li cap damunt la cadira
▷ tenir agulles a sa cadira (p.ext.)
[Men. (A-M)]
arribar i seure SCoord, enllestir / enllestir una feina al cap de poc d’haver-la començada (R-M, *)
Què et pensaves tu? Que era arribar i seure? (Només s’usa en infinitiu)
→ dit i fet
▷ passar via (p.ext.)
• arribar i moldre (Barc., Vallès, Ripollès)
[Mall. (A-M)]
arribar i seure SCoord, arribar tan oportunament que tot seguit s’obtingui el que es desitja (A-M)
Vam anar a Barcelona i, arribar i seure, vam trobar aparcament a la primera (Només s’usa en infinitiu)
→ dit i fet
• arribar i moldre (Barc., Vallès, Ripollès), arribar al molí i fer farina (Gir., Llofriu), arribar i fènyer (Val.), arribar i empènyer (Men.)
[Mall. (A-M)]