semblar mentida SV, semblar que una cosa no pugui ésser, no pugui haver estat / ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible (IEC, EC)
Sembla mentida que encara no ho sàpiga / Quina poca responsabilitat: sembla mentida / Encara que sembli mentida, ja he acabat la carrera (Només s’usa en tercera persona del singular) (EC, EC, *)
→ ésser fort, ésser de por
▷ no cabre-li al cap (a algú) (p.ext.)
semblar mentida SV, semblar que una cosa no pugui ésser, no pugui haver estat / ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible (IEC, EC)
Sembla mentida que un home intel·ligent pugui creure això / Encara que sembli mentida, l’ha aprovat / Sembla mentida! Tan gran i encara no ho sap (Només s’usa en tercera persona del singular) (Fr, EC, *)
→ ésser fort, ésser de por
▷ ésser de creure (ant.), no cabre-li al cap (a algú) (p.ext.)