prendre (algú) de cap d’inxa SV, tenir malvolença a algú / fer objecte algú de comentaris maliciosos o malintencionats (A-M, *)
Des del principi del curs el van prendre de cap d’inxa i li feien la punyeta contínuament
→ prendre (algú) de cap d’esquila, tenir (algú) de cap d’inxa
▷ prendre-la (amb algú) (p.ext.)
prendre el vol SV, emancipar-se, anar-se’n (R-M)
Als setze anys ja volia prendre el vol, però li van fer reconèixer que no tenia prou experiència (R-M)
→ agafar ales
prendre marit SV, casar-se / una dona, casar-se amb un home (R-M, *)
La noia no volia prendre marit en aquell mateix poble on s’havia desfet el seu primer prometatge (R-M)
→ prendre estat, unir-se en matrimoni
▷ prendre muller (inv.)
prendre la creu SV, classificar els fils d’ordit i passar-los per sobre o per sota de les barretes de la creu, de manera que s’encreuïn entre les dites barretes (EC)
Prendre la creu és tot un art; no és simplement teixir
prendre-la (amb algú) SV, concebre mala voluntat contra algú (A-M)
No pot tenir cap amic; ara l’ha presa amb en Magí i no vol sortir més amb ell / Ara l’ha presa amb mi i cada matí em renya per una cosa o altra (R-M, *)
→ dur (algú) a l’ull, prendre (algú) de tema, dur (algú) en vençó, tenir (algú o alguna cosa) entravessat, tenir-li el dit ficat a l’ull (a algú)
▷ haver-se-les (p.ext.), tenir-se-les (p.ext.), estar a matar (p.ext.), prendre (algú) de cap d’esquila (p.ext.), prendre (algú) de cap d’inxa (p.ext.)
engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel cul SV, desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera / aviar algú que és molest / expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. (*, R-M, EC)
El van engegar a prendre pel cul; no el necessitaven per a res / Si la carrera em continua anant tan malament, al final engegaré els estudis a prendre pel cul (R-M, *)
→ engegar (algú o alguna cosa) a prendre pel sac, engegar (algú) a fer piles, engegar (algú o alguna cosa) a parir panteres, engegar (algú) a fregar
vés-te’n a prendre pel cul O, expressió amb què hom engega, rebutja (algú), li desitja mal, etc. / locució emprada per a engegar algú de mala manera (EC, *)
No cal que em truquis ni que em vinguis a veure, vés-te’n a prendre pel cul / A prendre pel cul, què s’ha cregut? (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a prendre pel sac, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda
vés-te’n a prendre pel sac O, expressió amb què hom engega algú de mala manera, el rebutja, li desitja mal, etc.
A mi no em molestis més, vés-te’n a prendre pel sac / Me n’he cansat, a prendre pel sac! (També s’usa en la segona persona del plural i en les formes de subjuntiu amb valor d’imperatiu. Sovint s’ometen els clítics i també el verb principal)
→ vés-te’n a prendre pel cul, vés-te’n a cagar, vés-te’n a la merda, vés-te’n a malguany
haver de treure (algú) a prendre el sol amb un garbell SV, es diu d’una persona envellida (A-M)
Té molts anys, aviat l’hauran de treure al sol amb un garbell
→ haver de treure (algú) en un cabasset al sol
prendre el vol SV, envolar-se, especialment una aeronau (EC)
L’avió va prendre el vol de manera puntual
→ arrencar el vol, aixecar el vol
▷ prendre vol (v.f.)