girar la cara (a algú) SV, no voler saludar / defugir el salut d’algú, la seva escomesa (R-M, IEC)
Gira la cara a qui havia estat la seva millor amiga perquè la va decebre / D’ençà que van discutir, sempre que el troba li gira la cara (*, R-M)
→ negar-li la cara (a algú), negar el bon dia (a algú), negar el salut (a algú), retirar la paraula (a algú)
▷ fugir (d’algú) com d’un empestat (p.ext.)
girar el ventrell (a algú) SV, fer oi, produir ganes de vomitar / provocar nàusees, fer fàstic (IEC, A-M)
Aquella olor tan fastigosa em va girar el ventrell (També s’usa amb els verbs regirar i remoure, i amb el nom ventre)
→ regirar l’estómac (a algú), regirar els esperits (a algú)
▷ treure les tripes per la boca (p.ext.)
no girar rodó SV, no tenir el cap clar, no pensar encertadament (A-M)
Aquest noi no gira rodó: li costa entendre el que li expliques (També s’usa amb el verb voltar)
→ faltar-li un bull (a algú), no calar-hi gaire
▷ cap clar (ant.)
[Emp. (A-M)]
girar-se un peu SV, torçar-se el peu (IEC)
S’ha entrebancat i s’ha girat un peu
« Pàgina 5 de 5