CRÈDUL
creure (alguna cosa) de fluix SV, creure sense fonament / ésser crèdul (Fr)
Creu tot el que li diuen de fluix; se’l pot enganyar fàcilment
→ creure (alguna cosa) de lleuger
creure (alguna cosa) de fluix SV, creure sense fonament / ésser crèdul (Fr)
Creu tot el que li diuen de fluix; se’l pot enganyar fàcilment
→ creure (alguna cosa) de lleuger
creure (alguna cosa) de lleuger SV, creure fàcilment, sense fonament (EC)
A mi no em diguis mentides, que jo no em crec les coses de lleuger: m’agrada estar ben informat
→ creure (alguna cosa) de fluix, donar crèdit a, empassar-se-la, empassar-se la bola
creure’s el Déu de la terra SV, ésser molt superb i ostentós (EC)
En Jaume des que l’han ascendit a la feina es creu el Déu de la terra, algú li hauria d’abaixar els fums
→ semblar el Déu de la terra, pensar-se tocar el cel amb un dit, ésser un sac d’orgull
▷ veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (p.ext.), aires de suficiència (p.ext.)
ésser de creure SV, ésser versemblant / merèixer ésser cregut (IEC, R-M)
És de creure que tot això ho diu sincerament; ell no sol fingir / És de creure que tot anirà tal com ens han dit; així que preparem-nos / Això és un disbarat, no és cosa de creure (També s’usa amb la forma ésser cosa de creure. Només s’usa en tercera persona del singular) (R-M, R-M, IEC)
▷ semblar mentida (ant.)