OBLIGAT
ésser tingut de SV, estar obligat a (IEC)
Ell era tingut d’obeir les ordres d’en Soteres (IEC)
ésser tingut de SV, estar obligat a (IEC)
Ell era tingut d’obeir les ordres d’en Soteres (IEC)
ésser un porc SV, ésser una persona que ofèn greument el pudor amb els seus actes
Li agrada de parlar d’obscenitats: és un porc (EC)
→ ésser un marrà, vell verd
▷ parlar brut (p.ext.), fer vida de porc (p.ext.), ésser un sortit (p.ext.)
■ ésser d’idees fixes SV, ésser una persona que manté amb tenacitat una resolució, un propòsit, una opinió, etc.; que no cedeix a les amonestacions, als arguments, etc.
És d’idees fixes: si diu que vol marxar a Londres, ben segur que hi anirà
ésser de mal pelar (algú) SV, ésser difícil de convèncer (R-M)
Si ho demanes a l’encarregat, no sé si en trauràs res perquè és de mal pelar (R-M)
→ dur de pelar, ésser del morro fort, no anar de res
ésser del morro fort SV, ésser recalcitrant / ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altri (R-M, EC)
Dubto que puguis persuadir-lo d’acompanyar-te; ha dit que no i ja saps que és del morro fort (R-M)
→ arrimat a la seva, fort de morro, ésser de mal pelar (algú)
▷ ésser fort de morro (v.f.), ficar la banya en un forat (p.ext.)
ésser un ase SV, persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent (IEC)
Què vols que sàpiga? Si és un ase (També s’usa amb el nom burro i amb la forma ésser molt burro)
→ tros d’ase, tros d’animal, ésser un totxo (algú), cap de meló, cap d’ase, ésser ase de tots quatre quartos, ésser un carnús (algú)
ésser un totxo (algú) SV, d’enteniment obtús (EC)
A classe és un totxo: no hi ha manera que entengui les coses (També s’usa amb la forma ésser molt totxo (algú))
→ ésser un ase, ésser un sabata, ésser un guilopo, ésser un llonze, ésser un carnús (algú)
ésser a temps (de fer alguna cosa) SV, ésser a un acte, abans que aquest comenci o s’esdevingui (A-M)
Va córrer molt i encara va ser a temps d’agafar el tren / Vam ésser a temps d’entrar al teatre i veure l’espectacle (R-M, *)
→ arribar a temps
ésser hora de SV, ésser el temps oportú, convenient, per a tal cosa (A-M)
Encara no és hora que jo us ho diga / Després de tot el que hem dit, és hora d’anar-se’n (A-M, *)
→ arribar l’hora de
ésser pa i mel SV, venir molt a propòsit (IEC)
Ets pa i mel, sempre arribes al millor moment
▷ com l’anell al dit (p.ext.), com bunyol dins mel (p.ext.)