venir-li a remà (a algú) SV, desavinent / venir molt malament de fer una cosa (R-M, DIEC1)
Avui no et portaré el diari perquè passo per un altre carrer i anar al quiosc em ve a remà / Li va a remà anar-hi tan d'hora (També s'usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (R-M, *)
▷venir-li dreta mà (a algú) (ant.), a contrapel (p.ext.)
venir-li a remà (a algú) SV, venir molt malament de fer una cosa a algú (DIEC1)
Li venia molt a remà haver de doblegar l'esquena / L'hi va anar a remà, per això els va fer tan mala cara (També s'usa amb el verb anar i amb les formes venir-li molt a remà (a algú) i venir-li a reremà (a algú)) (EC, *)
→a repel
▷a contracor (p.ext.)