QUASI
tot just de Déu SAdv, a penes, tot just tot just, quasi gens (A-M)
Arriba a les seves orelles una mena de música estranya i embadalidora; era una música que tot just de Déu se sentia, fina, finíssima, mig esbalaïda en el ventijol (A-M)
[Emp. (A-M)]