DESDIR-SE
tornar enrere SV, deixar de complir allò que s'havia promès o començat de fer / desdir-se hom del que prometé, de la paraula donada (A-M, DIEC1)
No era gaire complidor perquè més d'una vegada tornava enrere i no acabava els projectes començats / Et vaig dir que t'ho donaré i no me'n torno endarrere; estigues segur que ho tindràs / Rey, jurats sobre los sancts evangelis... que vos d'açò no tornarets enrera, e si ho fets, que romandrets fals / Va prometre que per al seu aniversari li regalaria una bicicleta i ha tornat arrere (També s'usa amb els adverbis arrere i endarrere) (*, R-M, A-M, *)
→retirar la paraula, fer-se enrere, tirar enrere, trencar la paraula, fer de la boca cul