Cerca
tocar el dengue SV, anar-se'n / fugir ràpidament, resoltament (R-M, *)
A mitja funció va tocar el dengue sense dir res; es devia avorrir / Encara que la sap llarga, no m'enganyarà vostè; comenci de tocar el dengue, que carbassa li'n daré (pop.) (R-M, A-M)
→agafar el portant, tocar el trot, tocar els trapaus
[Llofriu (A-M)]
tocar el dos SV, anar-se'n / marxar d'un lloc (DIEC1, *)
Abans que ningú [no] veiés que havien trencat la peixera, van tocar el dos dissimuladament / Lo que heu de fer és tocar el dos abans que us vegin les de casa / Tocarem el dos cap a sa caseta (R-M, A-M, A-M)
→agafar el portant, aixecar el vol, tocar soletes, tocar pirandó, agafar els trapaus, girar cua, girar cara, fer-se fonedís, fer-se escapadís, plegar veles, alçar veles, escampar la boira, tocar el trot, pirar-se-les, enfilar-les, fer l'anada del fum, girar cap en coa, agafar el gec
▷prendre comiat (d'algú) (p.ext.); campi qui pugui (p.ext.); deixar el camp lliure (a algú) (p.ext.); posar terra per enmig (p.ext.); toca el dos, que el tres ja és fora (p.ext.); tenir es camí eixermat i sa porta oberta (p.ext.)
[Or., Occ., Val., Bal. (A-M)]
tocar el punt sensible (a algú) SV, dir o fer a algú alguna cosa que l'afecta molt (R-M)
Com que sovint el telenotícies toca el punt sensible a la gent, la Pietat no mira gaire la televisió / Parlant-li del seu fill li has tocat el punt sensible; ja has vist quina cara de satisfacció feia (*, R-M)
→tocar la fibra sensible (a algú), tocar la corda sensible (a algú)
▷tocar el voraviu (a algú) (p.ext.), donar mal dol (a algú) (p.ext.), fer impressió (p.ext.), imprimir caràcter (p.ext.)
■ tocar el punt sensible (a algú) SV, provocar una emoció, un sentiment de compassió, de tendresa, d'admiració, etc.
La pel·lícula va directa a tocar el punt sensible dels espectadors / Amb aquest comentari em va tocar el punt sensible
→arribar-li al cor (a algú), arribar-li a l'ànima (a algú), tocar el cor (a algú), tocar la corda sensible (a algú)
▷punt flac (p.ext.), donar mal dol (a algú) (p.ext.), fer impressió (p.ext.)
tocar el reclam (a algú) SV, provocar algú hàbilment a dir o fer alguna cosa / fer-li dir allò que volia tenir secret (A-M, Fr)
Els va tocar el reclam i va aconseguir que fessin el que volia sense demanar-los res
→tocar el botet (a algú), fer cantar (algú), obrir-li la boca (a algú), fer esclovellar (algú)
▷donar enzes (a algú) (p.ext.), donar esca (a algú) (p.ext.)
■ tocar el sol O, arribar els raigs del sol
Avui ens posarem bruns, perquè ens toca el sol de ple
→petar el sol, pegar el sol, batre el sol
▷cop de sol (p.ext.)
tocar el tabal de Roses SV, estar embriac (A-M)
Ha begut tant que tocarà el tabal de Roses
→fer-se-li tard abans d'hora (a algú)
[Emp. (A-M)]
tocar el trot SV, anar-se'n ràpidament, resoltament (A-M)
Quan es van discutir ella va agafar el trot i el va deixar amb la boca oberta
→tocar el dos, tocar pirandó, tocar soletes, tocar el dengue
tocar el voraviu (a algú) SV, molestar algú fent al·lusió a quelcom que l'enutja, ferir-li l'amor propi / enutjar, molestar, ferir, etc. (DIEC1, EC)
No m'empipis més i ves a tocar el voraviu a algú altre! / Amb la teva actitud li has tocat el voraviu; no voldrà que es vegi que treballes més que ell; mira amb quina ràbia ha reprès la feina / El record del seu passat li va tocar el voraviu (*, R-M, *)
→tocar-li el viu (a algú), tocar allò que no sona (a algú), tocar el botet (a algú), fer la punyeta (a algú), buscar les pessigolles (a algú), tocar l'amor propi (a algú)
▷trepitjar-li l'ull de poll (a algú) (p.ext.), tocar la corda sensible (a algú) (p.ext.), tocar-li la cama del mal (a algú) (p.ext.), tocar el punt sensible (a algú) (p.ext.), tocar la moral (a algú) (p.ext.), donar mal dol (a algú) (p.ext.)
•remoure ses cols (p.ext.)
tocar els collons (a algú) SV, importunar / enutjar, fastiguejar, molestar, etc. (R-M, EC)
Amb aquella cantarella anava tocant els collons a tothom / No em toquis els collons; deixa'm estar (R-M)
→tocar els ous (a algú), tocar la pera (a algú), tocar les pilotes (a algú), tocar els pebrots (a algú), tocar els nassos (a algú), fotre canya (a algú), tocar allò que no sona (a algú)