tenir cara i ulls SV, ésser una persona formal, decent, així com cal / ésser com cal, seriós, formal (A-M, EC)
Si el que has fet tingués cara i ulls la gent no malparlaria de tu / És un director amb cara i ulls (També s'usa amb la forma amb cara i ulls)
tenir cara i ulls (alguna cosa) SV, estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa) (DIEC1)
Els plànols d'aquest edifici tenen cara i ulls / Això sí que és un treball fet amb cara i ulls / Aquest text no té cara ni ulls, refes-lo! (També s'usa amb la forma amb cara i ulls)
▷no tenir cap ni peus (alguna cosa) (ant.), no haver-hi per on agafar (alguna cosa) (ant.)
tenir cara i ulls (alguna cosa) SV, estar molt bé, ésser bo de veure (alguna cosa) (DIEC1)
Aquest regal sí que té cara i ulls, no com l'altre que ha arribat amb el paper estripat i amb la joguina trencada / S'ha arrugat el vestit nou de tal manera, que ara no té cara ni ulls; sembla un vestit vell (També s'usa amb la forma amb cara i ulls) (*, R-M)
▷no tenir cap ni peus (alguna cosa) (ant.), no haver-hi per on agafar (alguna cosa) (ant.)