sortir de mare SV, irritar-se, exaltar-se molt / exaltar-se molt, exasperar-se (DIEC1, EC)
En oir que l'acusaven d'una cosa que no havia fet, va sortir de mare i va insultar-los a tots (També s'usa amb el verb eixir) (R-M)
→perdre els estreps, sortir de fogó, sortir de polleguera, perdre els papers, treure centelles pels ulls
sortir de mare SV, desbordar-se / un riu, etc., vessar les seves aigües per damunt de les vores (EC, *)
Amb les pluges el riu ha sortit de mare i ha inundat tots els conreus (També s'usa amb el verb eixir. S'usa normalment amb els noms riu, riera, torrent, etc. com a subjecte)
sortir de mare SV, abandonar el seu curs normal, lògic o previsible (DIEC1)
El cotxe ha sortit de mare i ha envaït l'altre carril, per sort no ha provocat cap accident / Les coses van eixir de mare quan ell va abandonar l'empresa (També s'usa amb el verb eixir)