CAR (conj.)
puix que SConj, atès que, com que / introdueix una proposició indicadora de la causa suficient de l'acció expressada per la proposició principal (EC, *)
Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho (EC)
puix que SConj, atès que, com que / introdueix una proposició indicadora de la causa suficient de l'acció expressada per la proposició principal (EC, *)
Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho (EC)