primera intenció SN, el fi principal que es proposa el qui obra (per oposició a segona intenció, que és el fi secundari, en la terminologia filosòfica lul·liana) (A-M)
Si tu, fill, fas fer un llibre a alcun escriuà, tu has la primera intenció de fer lo llibre, e has la segona a donar diners an aquel scriuà qui't fa lo libre (S'usa amb numerals ordinals) (A-M)
de primera intenció SP, sense pensar-s'hi gaire (DIEC1)
De primera intenció s'hauria negat a rebre'l, però pensant-ho més bé va decidir deixar-lo entrar / De primera intenció ho volia engegar tot a passeig. Sort que va repensar-s'hi (R-M)
de primera intenció SP, [fer alguna cosa] d'una manera no definitiva (DIEC1)
Ara farem aquest escrit de primera intenció / De primera intenció viuràs a casa dels oncles, després ja veurem què fem