LLOAR
posar (algú) fins al cel SV, lloar extremadament / lloar algú en extrem (R-M, DIEC1)
El nen posava la mare fins al cel, perquè l'admirava profundament / L'admira moltíssim; sempre que en parla, el posa fins al cel
→posar (algú) dalt del candeler, parlar bé de, desfer-se en elogis, posar (algú) sobre el pedestal, posar (algú) dalt del cel, posar (algú) a les estrelles, posar (algú) als núvols, posar (algú) sobre el pinacle, posar (algú) en creu de mar, posar (algú) damunt sa creueta des campanar
▷arrossegar (algú) pel fang (ant.), deixar (algú) com un drap brut (ant.), retre cortesia (a algú) (p.ext.)