plantar cara (a algú) SV, oposar-se a algú, fer-hi resistència, tractar-lo agressivament / enfrontar-se, oposar resistència (A-M, R-M)
Malgrat la prepotència de l'adversari, li va plantar cara amb gosadia (R-M)
→fer-li cara (a algú), parar clot (a algú)
▷pujar-li a l'esquena (a algú) (p.ext.), alçar la cresta (p.ext.)
plantar cara (a algú) SV, oposar-se a algú, fer-hi resistència, tractar-lo agressivament / enfrontar-se, oposar resistència (A-M, R-M)
La seva filla és tan mal educada que fins i tot planta cara als seus avis / En veure's atacat, li va plantar cara amb gran valentia (*, R-M)
→fer-li cara (a algú), tombar-se d'esquena a, parar cara (a algú), anar contra (algú), posar-s'hi de cul, parar clot (a algú)
▷no poder-li escopir davant (a algú) (ant.), pujar-li a l'esquena (a algú) (p.ext.), haver-hi cruixits de camella (p.ext.)
plantar cara (a alguna cosa) SV, enfrontar-se, oposar resistència / presentar la cara, resistir, oposar-se coratjosament o desvergonyidament (a una cosa) (R-M, EC)
Sempre ha sabut plantar cara als problemes
→fer cara a, anar a l'orsa, agafar el bou per les banyes, fer front a