penjar la llufa (a algú) SV, fer-ne alguna a algú, abusant de la seva confiança, sense que se n'adoni / fer-li'n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa (DIEC1, EC)
Saps que ahir, sortint del ple, van penjar la llufa a l'alcalde? / Li ha penjat una bona llufa a l'Esteve, fent servir el seu cotxe sense demanar-li permís (També s'usa amb la forma penjar una bona llufa (a algú))
→posar la llufa (a algú)
▷pujar-li a l'esquena (a algú) (p.ext.), cantar els goigs de sant Mateu: gastar el dels altres per estalviar el seu (p.ext.)
penjar la llufa (a algú) SV, fer objecte d'escarni (R-M)
Ha penjat la llufa als qui pensen d'una manera diferent a la seva / Li volien penjar la llufa, però amb dues paraules els ha deixat a tots amb un pam de llengua (També s'usa amb la forma penjar una bona llufa (a algú)) (*, R-M)
→penjar un bon floc (a algú), fer servir (algú) de ninot
penjar la llufa (d'alguna cosa, a algú) SV, atribuir falsament a algú fets reprovables (R-M)
Han penjat la llufa del frau a un dels vicegerents / Li van penjar la llufa d'una estafa que no havia fet i no s'ha pogut treure la mala anomenada (*, R-M)
→penjar un bon floc (a algú), carregar el mort (a algú), posar-li un capell (a algú), posar-li (alguna cosa) al damunt (a algú)
▷penjar un miracle (a algú) (p.ext.)