POBRE
no tenir casa ni alberg SV, ésser molt pobre, no tenir de què viure ni on habitar (A-M)
És una persona que no té casa ni alberg i ha de viure de la caritat de la gent / Després de la crisi econòmica, molts ciutadans van quedar sense casa ni alberg (També s'usa amb la forma sense casa ni alberg)
→no tenir de què fer estelles; no tenir foc, ni llum, ni lloc a on ventar; portar la casa a sobre; no tenir un pam de teulada; no tenir casa ni fogar
•no tenir casa ni barraqueta (Men. [A-M])