CALLAR
no dir ni ase ni bèstia SV, (romandre) sense saludar, sense proferir cap paraula / no saludar o no avisar els altres d'allò que caldria avisar-los (EC, A-M)
En marxar, no va dir ni ase ni bèstia; potser estava enfadat / És un mal educat: quan entra no diu ase ni bèstia / Tothom exposava el seu parer, però ell va estar sense dir ase ni bèstia; com si no tingués llengua / Te n'has anat sense dir ase ni bèstia (*, *, R-M, A-M)
→no badar boca; no dir mot; no dir ni mu; no dir ni piu; no dir «bèstia, què fas»; no dir «ca què fas» ni «cavaller a porta»; no dir xut ni mut ni carabassut; no dir fat ni salat; no dir faula
▷no dir ase ni bèstia (v.f.), a la callada (p.ext.), no tornar mot (p.ext.)