CALLAR
no badar boca SV, no parlar, ésser molt callat / no dir res, romandre callat (R-M, DIEC1)
En tota l'estona que va estar amb nosaltres, no va badar boca; no li hem sentit la veu / Si badés boca de tant en tant, la gent el coneixeria / Vols dir que badarà boca avui? / Estudiava hores seguides sense badar boca (S'usa en frases negatives, interrogatives i condicionals) (R-M, *, *, *)
→no dir ni piu, fer moixoni, no dir ni ase ni bèstia, haver perdut la llengua, callar com un mort, no dir mot, no obrir boca, no piular, no badar barres, donar callada per resposta, no dir «aquesta boca és meva», no dir xut ni mut ni carabassut, no dir fat ni salat, no dir faula