mossegar-se els punys SV, tenir fam (DIEC1)
L'avituallament no arribava; feia dos dies que els assetjats es mossegaven els punys; en aquelles condicions no resistirien gaire temps (R-M)
→menjar-se ses ungles, tenir la panxa encastada a l'esquena, anar prim de ventre, caure-li l'ànima (a algú), badar la boca al vent, anar magre d'escaldums
mossegar-se els punys (de fer alguna cosa) SV, algú, penedir-se, tenir ràbia de no poder venjar-se / penedir-se rabiosament d'haver fet o d'haver deixat de fer quelcom que ja no té remei (DIEC1, EC)
Es mossegava els punys perquè li havien ofert el número premiat a la grossa de Nadal i no el va voler comprar (També s'usa amb el verb rosegar. El complement és opcional)
→estirar-se els cabells (de fer alguna cosa)
▷rosegar-se els punys (de fer alguna cosa) (p.ext.), tenir la boca amarga (p.ext.)
mossegar-se els punys (de fer alguna cosa) SV, algú, penedir-se, tenir ràbia de no poder venjar-se / penedir-se rabiosament d'haver fet o d'haver deixat de fer quelcom que ja no té remei (DIEC1, EC)
Com que no podia acceptar l'oferta de feina perquè se n'anava a viure a l'estranger, es mossegava els punys (També s'usa amb el verb rosegar. El complement és opcional)