mala bava SN, dolenteria / acte propi d'una persona dolenta, mala intenció (R-M, *)
Li ha contestat amb tan mala bava que hauria merescut un bon escarment / Als matins, quan es lleva gasta molta mala bava / La mala bava és un dels seus principals defectes (R-M, *, *)
→mala ànima, mala llet, mal cor, mala jeia, mala hòstia, mala fe, mala idea, mala voluntat
tenir mala bava SV, reaccionar amb dolenteria / algú, ésser de témer per la seva malignitat / ésser poc de fiar, tenir mals arrambatges (R-M, DIEC1, A-M)
Procura no perjudicar-lo, perquè és home que té mala bava i et pot ocasionar molt de mal; tard o d'hora es revenjarà / Ha tingut molt mala bava donant aquella contesta / Els gats tenen mala bava (També s'usa amb els quantificadors bastant, força, molt, tant, etc. en posició preadjectival) (R-M, *, A-M)
→tenir mala jeia, tenir mala llet, tenir mala sang, ésser un bona pinta, tenir mala idea, tenir mala folla, tenir intenció de ca de bou, tenir males espurnes
[Llofriu (A-M)]
tenir mala bava SV, tenir llengua verinosa, ésser flastomador o difamador (A-M)
També he tingut enveja i mala bava per corrompre la glòria dels demés (A-M)