INTERROGAR
ficar-li els dits a la boca (a algú) SV, provocar algú, portar-lo amb habilitat a parlar, a dir allò que no voldria dir / fer-lo parlar, induir-lo a declarar alguna cosa / provocar-lo astutament a parlar, a dir allò que no voldria dir (EC, A-M, A-M)
Si no li fiquen els dits a la boca, ell no té pas la intenció de dir-ho / No provis de ficar-li els dits a la boca amb els teus retrets perquè és capaç de perjudicar-te molt / Era un secret, però li han posat els dits a la boca i ho ha confessat (També s'usa amb el verb posar) (R-M, R-M, *)
→obrir-li la boca (a algú); fer cantar (algú); escurar-li la cassola (a algú); treure els cucs del nas (a algú); treure-li (alguna cosa) del pap (a algú); posar-li el dit a la boca (a algú), a veure si mossega; apretar el dau; fer esclovellar (algú)