OBLIGAR
fer-li força (d'alguna cosa, a algú) SV, obligar algú a fer aquella cosa / obrar per a vèncer una resistència (A-M)
A en Xavier li van fer força de declarar-se innocent / No fasseu forces debades / Curial demanà a Festa ella si hauia dit lo seu nom a algú; ella respòs que sí hauia dit al rey e a la reyna que li'n hauien feta força (*, A-M, A-M)
▷fer forces (v.f.), fer violència (a algú) (p.ext.), ficar (algú) dins un forat d'aranyes (p.ext.), treure del bec (a algú) (p.ext.), fer cantar (algú) com les cigales (p.ext.)