PARLAR
estirar la llengua (a algú) SV, provocar algú amb habilitat a parlar sobre coses que, si no, callaria / fer parlar algú provocant-lo hàbilment a dir coses que sense aquella provocació no diria (DIEC1, A-M)
El jutge volia estirar la llengua a tots els acusats, però no se'n va sortir / Em volia estirar la llengua i que li expliqués el que t'havia passat, però no vaig dir-li res
→fer cantar (algú), obrir-li la boca (a algú), tocar el botet (a algú)
▷retenir la llengua (p.ext.), anar-se'n de la boca (p.ext.), deslligar-li la llengua (a algú) (p.ext.), afluixar la llengua (p.ext.)