escolà d'amén SN, persona que no té criteri propi o llibertat per a manifestar-lo, i que diu o fa allò que diu o mana un altre / persona que sempre és del parer d'un altre (A-M, EC)
És el seu escolà d'amén: a tot li diu que sí (R-M)
→cavall de bona barra
▷portar la lliurea (d'algú) (p.ext.)
[Cat., Bal. (A-M)]
escolà d'amén SN, persona que no té criteri propi o llibertat per a manifestar-lo, i que diu o fa allò que diu o mana un altre / persona mancada d'idees pròpies o que accepta servilment les dels altres (A-M)
S'ha enfadat amb mi perquè el contradic; ell voldria que jo fos un escolà d'amén i que sempre li donés la raó / Deya que no eran més qu'uns escolans d'amèn (R-M, A-M)
▷portar la lliurea (d'algú) (p.ext.), besar el cul (a algú) (p.ext.)
[Cat., Val., Bal. (A-M)]