no ésser de bon ésser SV, ésser anormal, perillós / ésser un indici desfavorable (R-M, *)
No pot dormir sense somnífers i això no és de bon ésser; caldrà que ho digui al metge / No és de bon ésser que no sopi mai res / Aqueixa tos no és pas de bon ésser / No és de bon ésser, que l'hagin hagut de sagramentar (R-M, R-M, A-M, A-M)
→contra natura
▷de bon ésser (ant.), mal senyal (p.ext.)
veure (alguna cosa) de bon ull SV, intuir la natura, la bondat, etc., d'una cosa, d'un afer, etc. (EC)
Els meus amics van veure allò que vaig fer de bon ull / Els meus pares van veure de bon ull que jo marxés d'excursió amb els meus amics / El pare no veu de bon ull l'amistat del seu fill amb aquell estranger; li sembla una persona poc recomanable (*, *, R-M)
→estar en condicions (de fer alguna cosa)
▷veure (alguna cosa) de mal ull (ant.), ésser repelós (a fer alguna cosa) (ant.), mirar (algú o alguna cosa) de bon ull (p.ext.), veure (algú o alguna cosa) amb bons ulls (p.ext.)