CRÈDUL
creure (alguna cosa) de fluix SV, creure sense fonament / ésser crèdul / creure fàcilment, sense prou fonament (Fr, Fr, A-M)
Creu tot el que li diuen de fluix; se'l pot enganyar fàcilment
creure (alguna cosa) de fluix SV, creure sense fonament / ésser crèdul / creure fàcilment, sense prou fonament (Fr, Fr, A-M)
Creu tot el que li diuen de fluix; se'l pot enganyar fàcilment
creure (alguna cosa) de lleuger SV, creure fàcilment, sense fonament (EC)
A mi no em diguis mentides, que jo no em crec les coses de lleuger: m'agrada estar ben informat / Lo senyor rey era molt sospitós et no crehia de leuger alguna cosa (*, A-M)
→creure (alguna cosa) de fluix, donar crèdit a, empassar-se-la, empassar-se la bola, embotar de fluix
creure que ses llebres un any són mascles i s'altre femelles SV, ésser molt curt d'enteniment o molt ingenu i d'una excessiva credulitat (A-M)
Com pot ser que hagi guanyat ell es concurs? Si creu que ses llebres un any són mascles i s'altre femelles!
→ésser com els calàpats, que només veuen allà on boten; ésser de la cria esguerrada; ésser dels que ballaren a Betlem; ésser rostit de ballestra; ésser gruixut de filassa
[Mall. (A-M)]
creure's el Déu de la terra SV, ésser molt superb i ostentós (EC)
En Jaume des que l'han ascendit a la feina es creu el Déu de la terra, algú li hauria d'abaixar els fums
→semblar el Déu de la terra, pensar-se tocar el cel amb un dit, ésser un sac d'orgull
▷veure una palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (p.ext.), aires de suficiència (p.ext.), tenir-ho tot daurat i amb vaseta (p.ext.)
ésser de creure SV, ésser versemblant / merèixer ésser cregut (DIEC1, R-M)
És de creure que tot això ho diu sincerament; ell no sol fingir / És de creure que tot anirà tal com ens han dit; així que preparem-nos / Això és un disbarat, no és cosa de creure / No és cosa de creure, a null hom que vist no u hagués, les aventures e els desastres que nos són esdevenguts (També s'usa amb la forma ésser cosa de creure. Només s'usa en tercera persona del singular) (R-M, R-M, DIEC1, A-M)
fer creure la «a» per la «b» SV, enganyar, fer creure una cosa per una altra (A-M)
Em volien enredar i fer-me creure la a per la b, però no se'n van sortir
→fer combregar (algú) amb rodes de molí
▷entendre la «a» per la «b» (inv.), entendre faves per llentilles (inv.)
fer creure que el riu va per amunt SV, fer creure coses absurdes (A-M)
Els infants s'ho creuen tot; si vols, els pots fer creure que el riu va per amunt
→fer creure que els burros volen, fer creure que els bancs ballen, fer creure que la Mare de Déu nomia Joana, fer combregar (algú) amb rodes de molí, embotir l'embut per l'ample, donar entenent que la Mare de Déu és Joana
[Tortosa (A-M)]
fer creure que els bancs ballen SV, fer creure coses absurdes (A-M)
Amb l'edat deixes de desconfiar de la gent i és quan et fan creure que els bancs ballen
→fer creure que els burros volen, fer creure que la Mare de Déu nomia Joana, fer creure que el riu va per amunt, fer combregar (algú) amb rodes de molí, donar entenent que la Mare de Déu és Joana
[Mall. (A-M)]
fer creure que els burros volen SV, fer creure coses absurdes (A-M)
Deixa de dir coses absurdes, que a mi no em faràs creure que els burros volen!
→fer creure que la Mare de Déu nomia Joana, fer creure que els bancs ballen, fer creure que el riu va per amunt, fer combregar (algú) amb rodes de molí, embotir l'embut per l'ample, donar entenent que la Mare de Déu és Joana
[Cat., Val. (A-M)]
fer creure que la Mare de Déu nomia Joana SV, fer creure coses absurdes (A-M)
En Martí confia massa en tothom; si volguessis, li podries fer creure que la Mare de Déu nomia Joana (També s'usa amb les formes verbals ha nom i es diu)
→fer creure que els burros volen, fer creure que els bancs ballen, fer creure que el riu va per amunt, fer combregar (algú) amb rodes de molí, embotir l'embut per l'ample, donar entenent que la Mare de Déu és Joana
[Mall. (A-M)]