anar de prim SV, faltar poc (que no s'esdevingui una cosa) (DIEC1)
En travessar el carrer ha anat de prim que no l'atropellés un cotxe; li ha passat fregant (També s'usa amb les formes venir prim i venir de prim) (R-M)
→anar de poc, anar de res, faltar-se'n poc, venir d'un fil, venir d'un no res, venir d'un pèl, faltar un pèl, venir d'un dit, penjar prim, venir a un través de cabell, faltar-hi l'esquena d'un ganivet, venir d'un badall de grill, venir d'un badall de griva, fer prop
anar de prim SV, faltar poc que no s'esdevingui una cosa (EC)
Ha tirat la pilota i ha anat de prim que no trenca un vidre / Li va venir prim de classificar-se en primer lloc / A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor (També s'usa amb les formes venir prim i venir de prim) (*, *, Fr)
→anar de poc, anar de res, faltar-se'n poc, venir d'un fil, venir d'un no res, venir d'un pèl, faltar un pèl, venir d'un dit, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d'un badall de grill, venir d'un badall de griva, fer prop