a fe SP, fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica / segons la veritat (DIEC1, R-M)
M'han promès que m'ajudarien econòmicament. A fe! / M'ha sorprès el que dius d'ell; a fe que no m'esperava que fos així / A fe que és veritat! / A bona fe que ho ha dit! (També s'usa amb el modificador bon en posició prenominal) (*, R-M, EC, *)
→a fe de Déu, a fe de cristià, a fe de món, per ma fe, en veritat, de veritat, això pla
▷en fe (v.f.)
a fe de cristià SP, expressió amb què signifiquem ésser veritat el que diem / fórmula de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica (DIEC1, A-M)
A fe de cristià t'explicaré un problema que vaig tenir
→a fe, a fe de món, a fe de Déu, per ma fe
a fe de Déu SP, fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica (DIEC1)
A fe de Déu que mai no havia vist res semblant / Sempre feu mals averanys de lo que més us agrada.—Sí, a fe de Déu, ja li dic jo que és ben galdós perquè un se n'enamori (R-M, A-M)
→a fe, a fe de món, a fe de cristià, per ma fe, com hi ha Déu, com hi ha món
a fe de món SP, fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica (DIEC1)
A fe de món que és cert tot el que t'explico
→a fe de Déu, a fe, a fe de cristià, per ma fe