Cerca

DECAIGUT

ésser una ruïna (algú) SV, estar físicament o moralment del tot decaigut, no ésser ni una ombra del que era / (ésser una) persona molt decaiguda, que ha perdut gairebé tot el vigor, la bellesa, les bones qualitats (EC, A-M)

Aquest home és una ruïna, no és ni ombra del que era (DIEC1)

→ànima en pena, no tenir cera en les orelles

▷no quedar-li sang a les butxaques (a algú) (p.ext.)