PODER (v. tr.)
ésser poderós (de fer alguna cosa) SV, ésser capaç de poder fer alguna cosa / poder-la (*, DIEC1)
Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu / No sóc poderós d'oferir-vos el que em demaneu (EC, DIEC1)
ésser poderós (de fer alguna cosa) SV, ésser capaç de poder fer alguna cosa / poder-la (*, DIEC1)
Ell era poderós de facilitar-nos aquell manlleu / No sóc poderós d'oferir-vos el que em demaneu (EC, DIEC1)