és veritat O, fórmula concessiva amb què reconeixem la certesa d'allò que s'afirma / expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu (A-M, EC)
És veritat que s'havia equivocat, però cada dia, s'hi esforçava més / Tenia bones qualitats, és ver, però… (També s'usa amb l'adjectiu ver) (*, EC)
és veritat O, fórmula concessiva amb què reconeixem la certesa d'allò que s'afirma / expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu (A-M, EC)
És veritat, tens raó; res era el que semblava a primer cop d'ull / És ver, anàvem errats (També s'usa amb l'adjectiu ver)
→té raó, justa la fusta
■ és veritat O, expressió que introdueix quelcom que es recorda de sobte
—Són les vuit del vespre. —Oh!, però si és veritat! Haig d'anar a comprar menjar per a sopar ara mateix
→tens raó, ara que hi penso