és veritat O, fórmula concessiva amb què reconeixem la certesa d’allò que s’afirma / expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu (A-M, EC)

És veritat que s’havia equivocat, però cada dia, s’hi esforçava més / Tenia bones qualitats, és ver, però… (També s’usa amb l’adjectiu ver) (*, EC)